"Em promets que seguirem sent amics?"

24 2 0

La vida era perfecte. Només em faltava ella. Quedavem casi cada dia, era molt feliç, però necessitava més, la necessitava a ella. 

Parlava cada dia amb el Tetassu. Parlavem d'ella. Li deia tot el que sentia, li deia tot. Li enviava textos sobre ella i mil coses que m'agradaven d'ella. Quedavem els tres junts milions de vegades, però aquella va ser especial. Jo em trobava malament i per tant vam decidir anar a casa meva a fer uns Fifas. Com de costum vaig guanyar jo tots els partits. Feia un sol brutal i ella volia anar a fora a prendre el sol. Hi havia només dues butaques i erem tres. Jo vaig seure en una, el Tetassu a l'altre. No va tenir més remei que seure sobre meu. Estava perfecte. A més a més es va treure la samarreta i es va quedar amb la senzilla. Res no podia ser millor. Feia bon temps, el sol brillava, estava amb el Tetassu i per sobre de tot, estava amb ella, i a sobre meu! Per mala sort, aquell dia venien els meus cosins grans i la meva avia a dinar. Van entrar a casa i ens van trobar d'aquella manera. La meva cosina va comentar el fet de que estigues ella. Es va posar vermella. Anava amb la senzilla. Va ser una situació molt incomoda. Va pujar a dalt a canviar-se. L'Eric va marxar i jo vaig acompanyar-la fins al carrer. Em va dir que havia passat vergonya i que ara pensarien que erem novios. Millor per mi no? No va passar res en aquell comiat però veia que alguna cosa estava a punt de passar.

Em trobava malament però tot i aixi vaig decidir anar Puzzle. Era el cumple del Moragas. Havia quedat amb l'Edu, l'Eric i el Sergi davant de casa. L'Edu va arribar tard com de costum. Vam quedar amb el Moragas i aquests per anar cap allà. Aquell dia a Puzzle hi havia com un joc. Triaves entre tres gomets, un verd, un groc i un vermell. Segons el gomet volia dir una cosa diferent. Verd, que estaves lliure, gorc, no ho tens clar, vermell, ocupat. Em vaig agafar el verd. No se ven bé perquè, suposo pero fer-li enveja. Quan vam acabar seguia igual que quan vaig entrar. No m'havia liat amb cap ni res. En veritat era el que volia. Després vaig agafar el gomet, me'l vaig posar al dit i li vaig fer una foto. Aquesta li vaig enviar a ella. Vam estar parlant, molt en plan borde. Es notava que estava enfadada. No se perquè, si erem amics... Al final vam acabar bé, sense problemes. Era tard, em trobava malament i volia anar a dormi. Vaig apagar el llum.

El dia seguent era de resaca total. Tot el matí dormint. Vaig fer unes cuantes dutxes. Em trobava fatal. Per la tarda, tot avorrit, li vaig demanar si volia venir a casa meva. Va acceptar. Em va sorprende després de la conversa d'ahir. Jo em trobava malament i li vaig demanar que em cuidés. Estavem al meu llit. Vaig posar el meu cap sobre les seves cames. Ella va agafar el meu mòbil i jo em vaig adormir a sobre d'aquelles cametes tan mones. Ja era tard. El sol ja havia marxat fa estona. Era l'hora de marxar. No volia que marxés. Ella tampoc ho volia fer. Em va tapar amb el llançol, em va fer un petó a la galta i va marxar. En aquell moment vaig ser el nen més feliç del món. 

L'endemà em vaig llevar molt i molt feliç. Encara em feia una mica de mal el cap i per tant li vaig enviar un missatge: "Et necessito infermera". Ella va venir al cap d'una estona. Estavem el dos al llit. La mirava, em mirava. La parlava, em parlava, Reiem junts. De sobte em va fer una pregunta que recordaré tota la vida: "Em promets que seguirem sent amics?" La veritat és que en aquell moment no la vaig entendre. Li vaig dir que si molt convençut. Es va apropar a mi i ens vam besar els llavis. Estava als nubols. Estava somiant. Estava volant. Estava vivint. Estavem junts. 

Desde aquell moment fins ara encara durem. No ho dubteu que encara ens queden mil moments més. Tot el que hem viscut i tot el que he somiat és incomparable amb totes les coses bones de tot el món sencer. És ella la que em dona forçes per respirar, per volar, per somiar, per viure. 

Va per tu amor. Va per tu ANNA. T'estimo!

Punt i final del capitol, però punts suspensius de la vida que ens espera, junts.

162

162.Read this story for FREE!