L'estratègia espiral

Felicitat

Capítol en revisió. Què et sembla?

La felicitat és un estat natural, no una utopia. La mainada i la resta d'éssers, guiats pel seu instint, necessiten ben poc per a ésser feliços. Viure en connexió amb altres en un grup saludable pot ser suficient per a sentir-se feliç.

Ara bé, a mesura que creixem, també creixen les nostres possibilitats de ser infeliços o de fer altra gent infeliç. El patiment és comprensible quan la subsistència està en risc, però per què tantes persones amb la subsistència coberta no troben la felicitat? Per què fins i tot qui ho té gairebé tot segueix infeliç de manera insaciable? Què és el que falla? Observa aquestes causes sospitoses: egoisme, acumulació i aïllament. Considera les seves direccions oposades: altruisme, simplicitat i comunitat.

Diferents persones aspiren a diferents conceptes de felicitat. No trobarem una definició de felicitat universal, però podem arribar a un acord bàsic que ens permeti avançar. Quan l'objectiu és la felicitat per a tothom, el que realment importa és reduir patiment i ampliar la xarxa.

Si imaginem el camí cap a la felicitat per a tothom com una escala, aquests serien els seus esglaons:

Viure, és clar. Llibertat, física i mental. Dignitat, el mínim social. Expressió, el màxim social.

Quan arribem al darrer nivell, la felicitat no serà lluny.

Cultivar felicitat requereix bona entesa i molt temps. En comparació, destruir felicitat és molt més senzill. El producte de dècades de col·laboració feliç pot ser tocat de mort en una sola agressió. L'estratègia espiral es concentra en maneres de preservar i incrementar la felicitat social.

Hi ha moltes causes d'infelicitat que escapen al nostre control, des de catàstrofes naturals a disfuncions cerebrals. Enfoquem-nos en les causes d'infelicitat causades pels humans sobre altres humans a consciència.