un pom de roselles

Pels decosits*

Pels descosits...

no puc treure-me-la del cap...

(avui el metro fa olor de 2002 o 2003...

Sonen cançons d'ahir...

és una olor com a roses barrejades amb plàstic...

que em sedueix per escriure això...

navego fins al final de la xarxa...

i tornar...)

trenco tots els infints que existeixen entre l'u i el zero...

el pit em tremola,

la veu asseca la gola...

les colometes ens esperen...

em gires, no em mires, als ulls...

m'escaneges, t'escanejo...

la papallona, americana, al coll...

sóna l'adagio al violí perdut, em mires als ulls...

sento l'escalfor del teu cor des dels peus...

quan t'apropes, decidida...

rodo, cobra, rodes, rodem...

cada clic és tot un món...

és oportunitat d'eternitat...

tres dies a casa...

amb el cap endins...

mil paraules més al blanc...

per què?, per no res...

per sentir menys el temps als dits...

volia alliberar-me de crear...

de la pantalla...

i no sé fer una altra cosa...

he llençat el tinter contra l'àngel de la llar...

he viscut totes les vides...

he travessat els 13 inferns, inclòs el meu...

dormo abraçada a l'estrella...

al llit petit...

bec, massa, fumo massa...

camino sola sense sostenidor pel carrer...

buscant la pluja

o el fum

ningú no té pietat...

empaito a un mascle que em vol xuclar la sang

em masturbo escoltant música feminista...

et dibuixo un cop i un altre,

però mai t'assembles,

mai és tan clar com al meu pensament...

la idea és bona...

t'esbosso, en errors repetits...

tu tries les teves espines,

com les roses...

tu llences el perfum per enverinar

a la papallona...

em mires al matí,

et gires a la nit i jo t'espero...

mirant-te...

sense veure't, sense jardí lluminós,

sense plaça, sense flor de mimosa...

lila o groga...

amb totes les cançons...

ets el meu error repetit perfecte?

13082018*