El somni
Els últims clients marxaven del restaurant.
Les copes brutes, els plats bruts, els coberts bruts, dibuixaven un retòric i rutinari bodegó en ombres i clarobscurs, propis d'una pintura realista barroca. Una suau llum groguenca regalimava, delicada, de cadascun dels racons del gran menjador, entonant-lo i generant un ambient prou relaxant i pacífic.
Les parets paral·leles de tot el local estaven cobertes de miralls, d'acord amb els principis del fengshui, una antiga tècnica xinesa d'origen taoista, que persegueix l'equilibri entre tots els elements d'un entorn determinat.
Aquest conjunt de miralls configurava una sensació d'un espai més ampli, proporcionant una il·lusió d'equilibri entre distàncies espacials i afavorint la calma i la tranquil·litat dels comensals.
Juntament amb una col·locació equidistant, de forma de retícula quadriculada romana perfecta de les taules, es redimensionava l'espai, a través d'un estricte ordre racional, que convocava a la serenitat i el beneplàcit de les persones que hi accedien, dissolent-se en un instant les preocupacions i propiciant la concentració en una conversa distesa arran de l'àpat.
Vint-i-quatre figures simbòliques de diferents reinterpretacions de Buda es repartien per tot el restaurant, representant conceptes com la tranquil·litat, l'abundància, la salut i la felicitat, reverenciats pels xinesos; contribuint, així mateix, a generar un ambient harmoniós i encalmat dins del restaurant.
La Hui Ying s'encarregava de recollir les taules brutes i preparar-les per al proper servei. Feia només tres mesos que havia arribat a Barcelona.
Desconeixia l'idioma nadiu; tan sols sabia parlar mandarí, la llengua més parlada del món, però; això no obstant, poc coneguda fora de la Xina. Així, al no saber gens de castellà ni d'anglès, no podia atendre directament els clients.
Les cambreres i cambrers que atenien els clients a les taules sabien parlar més o menys el castellà, però sempre intentaven amagar-ho davant dels comensals autòctons, per poder mantenir la distància cordial, imprescindible en l'educació social oriental tradicional. Intentaven evitar la benvolença i proximitat excessives pròpies dels comensals de la ciutat, ja que no hi estaven avesats; els sobtava tanta simpatia de gent desconeguda.
Era habitual escoltar els també tradicionals comentaris i acudits sobre restaurants xinesos dels clients que creien, innocentment, que els cambrers i cambreres no entenien res del que deien; com, per exemple, que la carn era de gat i que per això no hi havia gats pels carrers del barri, o com n'era d'estrany que cap xinès fos vell i que no es morís allà, amb frases com ara: "Has vist mai algun avi xinès?"
El fet que els xinesos residents a l'estranger no tinguin normalment més de cinquanta anys, ve donat perquè els habitants d'aquest país es jubilen als cinquanta anys i sempre que poden o volen, tornen a Xina per poder cobrar la pensió que els hi correspon.
Els xinesos mai han menjat carn de gat, en tot cas de gos; tradició de poblacions puntuals de Corea o de Vietnam molt pobres que, en algun moment de la seva història, van haver de recórrer a la carn de gos per a no morir de gana, degut a diverses situacions crítiques, com que les collites d'arròs es fessin malbé. I que, en l'actualitat, igual que la de menjar la carn dels animals més extravagants o exòtics com el pangolí o els llobatons, - bèsties, en tot cas, salvatges, perquè es tracta d'ensenyorir-se de l'esperit indòmit, valerós i lliure de l'animal -; s'han apropiat els xinesos nous rics.
Les persones nascudes i criades a l'Àsia sempre es respecten les unes a les altres i intenten evitar envair l'espai individual propi i necessari de cadascú.
