El tarannà de Lucia

19 0 0
                                    


Havia parlat amb l'advocat i li havia dit que segurament el delicte està tipificat de 30000 euros, no creia que pogués rebaixar la condemna. La màfia com a petit escarment volia que passes les 24 hores a la garjola. Quina patotxada pensava, ella estava preocupada pel Bar. Era conscient que el bar era de la màfia, però això era quelcom que volia canviar. Si l'Andoni tenia el taller, ella tenia el bar. Aquell establiment de copes enmig del desert. Lucia era capaç de fer-ho valdre. Tenia contactes del Sud una bona parla comunicativa. Tenia els empleats necessaris i una amiga cantant que la podria contractar en cas que la necessites. Ahir a la nit va anar amb Katy i Diego i van treure les merdes de les drogues a un altre lloc. Armando, el capità de seguretat hi havia avisat a David que tenia les sospites que estaven espiant el local. Es fiava de la sang freda i
l'intel·lecte de David i Armando. Miguelito era un bon jan com Carlos o Andoni, però Armando i David eren responsables de la logística de les armes. El seu Andoni, el seu bar anava repetint-se al cap. El Basc amb aquella barba ben arreglada que la tornava boja. Amb aquells llavis, els pits i el seu cul per no oblidar de la màgia que tenia ella amb els dits. Es va posar vermella i va fer un salt dels pensaments a la realitat. De sobte va donar un cop d'ull del qual tenia a la vora va fer un sospir. Lucia estava en la garjola amb una safata de menjar. Com havia canviat ella de voler ser cambrera a això. Fent memòria recordava el dia que varen conèixer la màfia.

Aquell dia estaven al taller ella, Juan, Katy i el Basc concretament en pati central. El taller era ampli, ocupava tota una calçada. Un pati central on hi cabien uns 6 cotxes. A la dreta del pati hi havia 2 garatges i esquerra del pati central un edifici que feia de vestuari pels treballadors i una habitació pel cap del taller. Estava tancat amb reixes metàl·liques que tenien una porta que en horari laboral estava oberta. Després d'haver parlat en privat amb la Katy i d'haver-se abraçat. La cantant i ella es van ajuntar al grup. Va veure com Katy va voler fer el moviment de començar a cantar, havien quedat que per contracte havia de cantar una cançó. De sobte a Katy se li va posar la cara pàl·lida. El líder va girar i Juan va posar-se al costat d'ell. La Lucia va reconèixer el cotxe és el mateix cotxe que entrava al pati central. Era el mateix cotxe que havia entrat una setmana abans que tanquessin el bar on treballava Lucia al Sud. Feia poc temps que havia conegut a Juan al nord ell coneixia una colla de nois que els hi agradaven els cotxes i al taller els hi vindria molt bé. Havien quedat amb Andoni de presentar-los. Els estava veient allà fent veure que eren clients. Era com si no estigués en la garjola. Una gota de suor li va passar per la cara de la propietària del bar mentre recordava i anava mossegant el menjar de pres. Va continuar recordant. Del cotxe van baixar dues figures amb una cadascun màscara d'una calavera. Una d'elles era baixeta i altre més alta. A dins del cotxe es podia entre veure que hi havia més gent. Es van anar acostant a poc a poc. Andoni va obrir la boca.

- Com m'heu descobert, malparits.

La figura menuda es va moure ràpid i va donar una cop de puny a qui tenia més a la vora, a Juan. Andoni va fer un moviment però Lucia el va abraçar. El segon va treure el revòlver i va apuntar a la Katy i va començar a parlar.

- El nostre cap no l'hi agraden els insults - va fer una pausa i va fer un moviment com si algú li estigués parlant per l'orella i va continuar - avui morirà algú - en moment de dir això va apuntar a Juan - de
vosaltres perquè veieu que no anem de bromes.

El Basc va estrènyer el puny. No podia posar en perill la vida de la seva estimada, ni de la seva amiga Katy. No podia fer res per Juan, això l'emprenyava més. Va fer un crit.

- Deixa en Juan, si us plau. No ha fet res.. Mata'm a mi heu guanyat.

La figura petita que havia retornat a la posició on estava el seu company, que encara estava apuntant a Juan. Va voler fer el gest de com voler aturar el tret. La figura gran no va fer cap moviment. Va continuar parlant.

- A mi em diràs amb el sobrenom Esquelet i seré membre de la banda. Si aparec són males notícies per vosaltres com avui o poden ser bones- va aturar-se un moment- La vida d'aquest home ja no és teva ni seva, és nostre ens l'emportarem. Necessitem que vengueu carreguem nostre i - va passar-se la mà a l'abric va treure uns documents amb una clau i targetes - algú de vosaltres tindrà un regal d'un bar. Heu de donar-lo d'alta. En una de les targetes hi ha nom de gestor i advocats de la ciutat del nord. Ja ens hem encarregat perquè us ajudin.
- Esquelet, d'acord - va dir el cap, mentre això succeïa la Katy tenia els ulls plorosos i mirava de reüll a la parella del Basc.
- Aquest taller et servirà per reclutar gent per formar un club de motoristes com el que malauradament hi havia al Sud i va desaparèixer en circumstàncies misterioses. - Això és tot ja hem posaré jo amb contacte amb tu sigueu intel·ligents i tot anirà bé. Agafa 'l i porta'l al cotxe - va tornar apuntar a la Katy - Qualsevol ximpleria i a la cantant la mato.

Van agafar al cos inconscient de Juan i el va muntar al cotxe. Setmanes després la policia del nord va trobar el cadàver de Juan ofegat en el llac. Va deixar de pensar. Necessitava dormir una mica oblidar-se una mica de tot.

En la garjola de Sammu ell estava rumiant també. Sabia que els germans l'apallissarien i també sabia que la policia sense voler li havia salvat la vida. Lucia i aquella mirada. Sempre havia entès, com els seus germans, que algun d'ells moria. La mort de Juan era com la mort d'un familiar i havien entrat a la banda per complir la venjança. Sammu pensava que era l'únic que recordava de venjança la resta de la banda estava molt trenqui-la. Un altre cop
aquells ulls de la Lucia li aparegueren. Va tenir por al cos.

- Maleïda - va pensar i va agafar el son.

Era de nit i el Basc estava en un turó. Ell venia d'una altra reunió en un altre turó de les 17 que havia quedat amb la màfia. Va sonar el seu mòbil. Posava:

- Trigo 15 minuts.

Va sospirar. Va agafar el mòbil i es va posar a jugar al Dc Battle Arena d'Android. A l'estona va veure uns llums de llanterna que s'acostaven a on estava ell.

- Gabon, comissaria Lara quant de temps no sap que els mòbils ja tenen llanterna incorporada - va dir amb sorna

Lara va somriure i li va dir.

- Si ja ho sé. És la mania - va continuar - Vaig avançar tot el procediment i tota la gresca perquè em vas dir que allà hi hauria cosa. L'únic que hem trobat és una pistola requisada un companyó teu i la teva xicota. No juguis amb mi.
- Perdona Lara. No sabia que els meus homes s'ensumaven alguna cosa. La idea ha estat del meu capità de seguretat l'Armando que va parlar ahir amb uns quants - va esperar - Merda, merda. Si estava tot allà. L'han mogut en un magatzem, et puc donar les dades. Avui he parlat amb la màfia. Havia quedat en un turó a les 17 no és refien de la banda. Em pensava que me n'anava a matar. Al final no ha estat així per sort. M'han donat entendre que no tenen molt de poder i que estan intentant refugiar-se saps alguna cosa?
- Sí. L'hospital està enterament vigilat, i un policia que sospitaven que era corrupte l'han trobat mort ...- el Basc li va matar discurs
- Si l'han matat davant meu. L'han culpat de tot i estava emmordassat i amb els ulls tancats. En principi no anaven a matar a ningú, però l'Esquelet se li ha girat el cervell i ha disparat 10 tret. Crec que l'Esquelet l'han canviat. La veu no és la mateixa i la fisonomia del cos. Perdona
contínua Lara.
- Tinc les dades de les màscares, còpia de papers sobre el bar. Però necessito la mercaderia. Sense això els caps meus no em donaran poder per prosseguir. La van cagar en el sud fent la matança que van fer. Suposo que van tenir cap opció el canvi d'alcalde i que agents especials estaven acostant-se. També suposo que havien de fer net. És una suposició.
- Entenc - va concloure el Basc -. Per això volen motoristes i ens vàrem haver de barallar amb la banda rival d'aquí al nord.
- Si -va aprovar la policia -. Donem la informació del magatzem i quan trobem la cosa estareu la majoria lliures. A tu et quedaran uns anys de presó però a la resta multes.
- Te - li va entregar un paper - Ves amb compte i ves el ràpid possible. Cada cop la banda és més gran i cada un està evolucionant d'una manera.
- Que vols dir? - li va preguntar la comissaria
- Lucia ha canviat molt. Sé que m'estima, però això del bar l'està confonent. Després estan les petites batussades i que es prenguin tan seriosament lo dels motoristes i el repartiment de droga i...no sé ni perquè t'estic explicant això.
- Eh que et va dir un cop Lucia - va pensar un moment, Lara sempre se sorprenia del tarannà del Basc - No els ports controlar a tots. A ella encara menys. No et preocupis, jo intentaré arreglar-ho. Falta poc i intenta aturar el que pugis - va posar la nota en la seva cartera 'personal.
- D'acord gràcies i gabon de nou.
- Gabon i digues-li a Esteban que faci bogeries - va despatxar també la policia, el motorista va fer un sí amb el cap i es va dirigir cap a la seva moto.

The Lost NewsOn viuen les histories. Descobreix ara