Sammu: capità de ruta

19 0 0
                                    

Estava amb Núria al llit, ella era diferent d'altres noies, l'escoltava. Tan simple com això. Sabia que Carlos ho acabaria sabent. D'ençà que Carlos havia entrat a la banda gràcies a Lucia. Era un cambrer sense cap dot de conducció, ni del tret, però... tenia una gran força i capacitats de lluita. Sammu, com a capità de ruta, era un sobrevivent del carrer. Era el qui començava i intentava finalitzar les baralles.

Tenia el cos ferit de baralles i més baralles. El nas per sort mai se li havien trencat. Per primera vegada tenia tres persones que estimava a part d'ell: la Núria, Fèlix i Diego. El Basc havia embolicat a Diego i l'havia anomenat com responsable de drogues. Un altre regalet de la màfia. Maleït covard, pensava Sammu del seu cap el Basc. En els pensaments li va vibrar el seu mòbil. Es va rentar la cara. Va mirar el missatge del mòbil:

Malparit, quedem darrere del Yorkis a les 10 en punt. Si no ets un covard vine i dóna la cara.

Carlos, maleït babau. Qui se li ocorre a posar en una banda de motociclistes a una xicota sense cap mena de virtut referent al delictiu. Que pensava aquell babau. Va mirar el rellotge i eren les 9. Passava la nit a casa de la Núria, però ell que sempre estava envoltat de problemes havia de viure al Nord, no podia estar molta estona en el sud. Les examants de Sammu sempre aprenien d'ell això i la Núria no era una excepció. No li va dir res a la Núria i va anar direcció al bar. Eren una mica més aviat de les 10 i aquella muntanya de músculs l'estava esperant no li deixava fer un glop el bar. Encara que la propietària del bar era Lucia els capitans tenien còpia de les claus. A part que el feien servir com a rebost: d'armes i de droga. Carlos l'estava esperant amb els braços encreuats de peu. Sammu pensava "- Espera que l'escolti a una mena de discurs, és absurd". Tenia raó, Carlos va obrir la boca. No va poder pronunciar cap paraula. Paf, mastegot de mà dreta. Llançament de sorra als ulls de Carlos. Cop de genoll cap a les costelles. En Carlos va aturar el cop del genoll amb la mà dreta i amb l'esquerra el va empènyer. Sammu ma retrocedir mig metre. "Fort un bou" - pensà el capità de ruta.

- Ets un - es netejava la sorra dels ulls, però no va poder continuar l'home que tenia davant no estava per discursos estava per una baralla. Coma lluitador expert hauria de saber això. Després d'esquivar un parell de cops del seu adversari. Va poder dir - Et serà difícil tocar-me per no dir impossible. Estàs perdut. Menjaràs sorra.

Després d'una estoneta Carlos ja s'havia estudiat els moviments del seu adversari. Semblaria una ximpleria, però mentre estudiava els moviments li va fer la sensació com si algú estès veient la lluita. Va començar el seu atac, a més Sammu semblava una mica cansat. Li va mostrar com amb la mà dreta li anava clavar un cop de punt. Sammu va veure que no tenia cap moviment de cames per esquivar el cop. Pel que va decidir parar el cop amb les mans. Carlos ho sabia i va fer un moment de cintura que li va permetre estovar-li dos cops de puny. Un a les costelles del seu adversari i un altre a la cara. El cop de puny a les costelles, va fer que Sammu mogués les mans involuntàriament i es protegís la zona del cop. Això va fer que la guàrdia quedés descoberta. Carlos va saber aprofitar-ho tot per claver-li aquell mastegot. El va deixar inconscient a terra amb aquella maleïda sorra. El sac de músculs el va aixecar amb les dues mans, al Carlos li bullia molt la sang i li volia fer pagar de debò. Però va sentir uns aplaudiments i un crit a la seva esquena.

- Mata'l, assassí jo no diré res- Li va Lucia la vicepresidenta, tenia un cigar a la mà - Tenim el deute amb la màfia i el que necessitem ara és que ens matem entre nosaltres.

La paraula assassí li va rebotar al cap. Com un robot va deixar el cos a terra.

- No , que fas tu aquí? - al matí mai hi havia ningú al bar.
- Sóc la propietària del bar normal que estigui aquí, homes, sou uns ximples tots - va continuar - Va ves-te'n i recapacita. Intentaré reanimar-lo.

Dit i fet Carlos agafa la motocicleta i s'envà anar del lloc. Mentre Carlos se n'anava Lucia omplia una galleda d'aigua freda. Li va llençar la galleda a Samu. Es va aixecar amb la mà dreta al cap i la mà esquerra agafant sorra.

- Para idiota - li va dir la cap.

Sammu la va veure. Era preciosa i amb el cigar li donava un cert atractiu.

- Bon dia, Laura Coft vols - no va poder acabar la frase. La propietària del Yorkis li va etzibar una bufetada.

- Sou uns gamarussos. Estàs content?, sempre has de ser el centre d'atenció. No sé com encara ets de la banda i encara menys un capità, i encara sort que estava jo aquí arreglant uns papers sinó...- Sammu no li va permetre acabar la frase.
- Foteu-me fora de la banda i mateu-me si voleu, ja estic fart de - va veure un somriure a la Lucia.

Va tirar el cigarro i va agafar la pistola i el va apuntar. Sammu va retrocedir la mirada freda com el gel de Lucia. Havia escoltat algun cop això de la Lucia per part de Katy i del Basc. Però sempre se la veia agradable amb tots i tenia molt bon tracte amb la gent. Aquesta reacció el va sorprendre. Ella estava farta d'aquell nadó de 25 anyets. Un cop va estar a punt de morir per la boca del babau que tenia davant seu. Això va refredar molt la relació que tenia ella amb el Basc. A més a més el molt idiota li demana que el matessin, era perfecte pels seus sentiments.

- Si estrenyo el gallet, la Núria no em perdonarà i segurament el Basc tampoc, però estic farta de les teves beneiteries,

Es van sonar dos trets en aquell bar enmig del desert.

The Lost NewsOn viuen les histories. Descobreix ara