Previous Page of 2Next Page

Tsunami a Lleida (en catalán).

Dedicated to
kukuruxo
spinner.gif

Esta historia está registrada en SafeCreative bajo el código: 1207292041028. Cualquier copia total o parcial de mi historia se considera una violación de los derechos de autor. 

Dicho esto, espero que disfruteis de la historia, que con tanto cariño he escrito.

                                                                                     ***

És curiosa la paraula Tsunami. La veritat es que si. Però encara es més curiós que passi en un lloc on, ni tan sol, tenim mar. Hi ha vegades a la vida que, esperes una cosa d’alguna situació o alguna persona, i tot dóna voltes com un ràpid centrifugat  i, al final, surt com a la vida li dona la real gana. La qüestió de aquest escrit es bastant simple i bastant corrent. La gent, es pensa que la paraula Tsunami només es pot relacionar amb aigua, però i si, per un sol instant, alliberéssim la nostra ment de prejudicis i idees equivocades i veiéssim més enllà de la línia. No se si m’explico. Perquè no un tsunami pot ser de... amor? O bé, de misèria? Guerra? Caos? Amistat? Per això, i només per això, es podria considerar possible, un tsunami a Lleida.

La petita Noa va llevar-me amb un dolç petonet a la punta del nas. Vaig obrir un ull mandrós i lleganyós. El primer que vaig veure va ser a la preciosa i riallera nena que tenia com a germana, desprès vaig deparar que cap dels dos pares, que la havien dut al món, estaven presents.

- Noa, preciosa, has vist a la mare? – vaig preguntar-li, calçant-me les sabatilles.

- La mami, s’ha anat avui, quan era molt, molt d’hora, mentre jo estava veient la televisió, i el papi, s’acaba d’anar perquè tenia un treball molt gros, molt gros. – va explicar-me, pacientment, mentre obria els braços en senyal demostrativa.

- D’acord, doncs aquesta nena tan, tan, tan bonica ha de vestir-se i esmorzar, perquè si no aquesta nena petita, arribarà tard a la escola. I no volem això no? – vaig comentar, amb el mateix to que ella.

- No... però, jo soc més ràpida. – va cridar, començant a córrer com una nena histèrica perseguida per llops.

Com a bona germana no vaig tindre mes remei que perseguir-la cridant.

- Aquí està el cruel bandoler perseguint a la donzella. – vaig cridar, amb veu greu.

La Noa no feia res més que riure i parar de tant en quant, per aspirar un xic d’aire per córrer amb més velocitat. Un cop érem al lavabo, vaig recollir-li el cabell en un despentinat i petit monyo i després vaig esquitxar-li la carona amb aigua tíbia. Un cop va tenir la cara mullada, vaig treure-li les lleganyes amb una gaseta perquè el seu ull marró mel, no s’irrités ni sembles brut. Després vaig fregar-li la cara amb una esponja amb sabó per a pells suaus acompanyat després d’una capa de crema. Un cop vaig rentar-li la cara, la vaig fer seure al vàter donant-me marge de temps, per a escollir-li la roba. Vaig pensar que uns texans color negre amb una samarreta de màniga llarga blanca amb detalls de flors negres brillants. La petita nena, estava encantada. Es va vestir a corre-cuita i just després, va mirar-se fent poses de model,  al mirall de cos sencer del passadís. Va pensar que podria posar-se les sabates boniques i una mica de colònia de princeses. Per acabar de arrodonir, li vaig posar cacao de llavis per evitar que se li tallessin. La Noa, que s’havia despertat presumida, va voler que li fes una trena.

- Germaneta, ets la millor peluquera del món mundial! – va dir, mentre girava en si mateix per a poder observar la trena.

Jo, amb un gran somriure, vaig entrar a la cuina, per omplir un got de llet barrejada amb pols de xocolata i calentar-la al microones. Mentrestant vaig posar la carpeta de feines a la bosseta de la Noa. La petita de la casa va acabar la lleteta i en el seu bigoti, hi havia una finíssima capa de llet blanca que es va treure d’una cop de llengua.

- Noa, ja estàs de tot? – vaig dir, aixecant lleument una cella.

- Si, però ara hem de agafar la motxilla, posar el entrepà de xocolata i agafar la bicicleta cap a la escola. – va dir, amb superioritat.

Previous Page of 2Next Page

Comments & Reviews (24)

Login or Facebook Sign in with Twitter


library_icon_grey.png Add share_icon_grey.png Share

Who's Reading

Recommended